Inicio nueva serie de posts en el blog que irán apareciendo sin orden ni concierto, a medida que alguna anécdota, alguna conversación, algún recuerdo se cruce por mi camino. Y ayer, una buena amiga, me explicó esta breve historia del tren en su viaje entre Granollers-Barcelona.
Esta mañana, cuando he subido al tren, a mi lado, de pie ambos, se ha colocado un señor de unos 70-75 años, de cabellos platedos y porte tranquilo y sereno. No le veía la cara de frente, hemos ido todo el viaje de lado. Cuando hemos llegado al Clot, una persona se ha levantado y un asiento ha quedado vacío.
Él, amablemente, me ha dicho: “Síéntate”.
Yo le he dicho: “No, gracias, siéntese usted…”
Él ha insistido: “Siéntate ni que sean sólo 2 minutos…” Yo le he dicho: “de veras, no, siéntese usted…” y se ha sentado.
Cuando ya llegábamos a Passeig de Gràcia, la gente se ha empezado a preparar para bajar, y yo veía que me miraba de reojo…Cuando ya me disponía a bajar, le he mirado y él me ha mirado, sus ojos querían despedirse de mí, quería decirme adiós…quería decirme “me ha gustado encontrarte”…
Yo le he mirado y me ha dicho: “Que te vaya bien”, yo he sonreído y le he dicho: “A usted también”.
Son cosas agradables que nos pasan y a las que no le damos importancia, pero yo se las doy.
(Versión original en catalán)
Aquest matí quan he pujat al tren, al meu costat, drets tots dos, s’ha posat un senyor d’uns 70 – 75 anys, de cabells platejats i posat tranquil i seré. No li veia la cara de front, hem anat tot el viatge de costat.Quan hem arribat al Clot, una persona s’ha aixecat i un seient ha quedat buit. Ell, amablement, m’ha dit: “ Seu”
Jo li he dit: “No cal, merci, seieu vos…” . Ell ha insistit: “Seu encara que només siguin dos minuts….” Jo li he dit: “ de debò, no cal, seieu vos….” i ell s’ha assegut .
Quan ja arribàvem al Passeig de Gràcia, la gent s’ha començat a col·locar per baixar, i jo veia que em mirava de reüll…Quan ja em disposava a baixar, l’he mirat i ell m’ha mirat. Els seus ulls volien despedir-se de mi, volia dir-me adéu…. volia dir-me m’ha agrada’t trobar-te …
Jo l’he mirat i ell m’ha dit: “ Que et vagi bé” i jo he somrigut i li he dit: “ A vos també” .
Mira, són coses agradables que ens passen i a les que no donem importància, però que jo sí que els hi dono.























on Nov 27th, 2009 at 7:38 am
RT @eba67: New blog post: Semos humanos (I): Gestos http://t-orienta.info/?p=1935
on Nov 27th, 2009 at 8:36 am
New blog post: Semos humanos (I): Gestos http://t-orienta.info/?p=1935
on Nov 27th, 2009 at 8:38 am
RT @eba67: New blog post: Semos humanos (I): Gestos http://t-orienta.info/?p=1935
on Nov 27th, 2009 at 11:39 am
Me ha gustado: http://t-orienta.info/?p=1935